Barcelona acaba d’inaugurar orgullosa el que ha de ser la punta de llança d’una política a favor del transport sostenible. L’han anomenat bicing, derivació pròpia del mot bici, més el sufix anglicant –ing, corresponent al temps gerundi i que denota moviment, acció, esport a vegades, però sempre amb un caire de repetició, afició, podent arribar a l’obsessió: ponting, panxing, footing, bullying, mobbing, shopping… Afegir –ing descontextualitza la paraula i li dona un cert glamouring, alhora volàtil, efímer i consumer. I això es practica des de els 70 amb el jogging i el camping, que avui han derivat i en diem fer footing o carabaning.
Als 60 ja hi va haver-hi un bicing. El van nomenar la Bicicleta Blanca “White Bicycle Plan”. El Pla de la Bicicleta Blanca consistia a tancar el centre d’Àmsterdam al tràfic motor i a la vegada repartir 200.000 bicicletes públiques a disposició dels habitants i que havien de ser custodiades per la policia. Les bicicletes havien d’estar al carrer sense cap cadena per assegurar-se que estiguessin disponibles. La proposta la va fer un grup d’anarquistes creatius que van anomenar Provos (provocadors) dedicat a provocar al sistema amb un humor absurd i amb agressivitat no violenta, d’inspiració mes enllà del situacionisme i amb una voluntat gandhiana. La policia, immediatament va confiscar les primeres 50 bicicletes, esgrimint que era una invitació al robatori pel fet de no portar cadenat. Els Provos van aconseguir recuperar algunes bicis i les van incorporar de nou amb encadenat i amb la combinació pintada al quadre.
L’interessant d’aquella proposta i d’altres que varen produir, no era tant el punt d’inflexió que generaven en la situació d’aquell moment, pel fet de proposar alternatives a alguns dels problemes d’actualitat com la mobilitat, la contaminació, els problemes a l’ensenyament, etc, era sobretot crear a base d’una idea senzilla una manera de funcionar en xarxa, en el seu sentit més operatiu i cooperant, amb pocs medis i el mínim manteniment possible. Una bofetada al consumisme ofegant, que no va arribar a encaixar.
Amb tot això, les bicicletes de bicing, no s’assemblen en res a les bicicletes blanques. Les White Bicycle son al bicing el que el situacionisme és al determinisme, i estan en ones tan diferents com les que hi ha entre la cultura punk i el conformisme posmodern.
Per conèixer millor quines son les seves implicacions socials, convé saber que no és bicing:
Què no és Bicing?
El Bicing no és un sistema públic de lloguer de bicicletes per a ús turístic o recreatiu. El bicing és un nou mitjà de transport públic i un complement ideal al transport tradicional de la ciutat de Barcelona. La seva finalitat és cobrir els petits trajectes diaris que es fan per dins de la ciutat.Si, pel contrari, el que desitgeu és llogar una bicicleta per fer una ruta turística per Barcelona, fer un tomb amb la família el cap de setmana o fer una sortida de més llarga durada, us convidem a visitar la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona, on apareixen totes les entitats dedicades al lloguer de bicicletes de la ciutat i on de ben segur trobareu el que esteu buscant!
www.bicing.com
Sembla ser que en principi, bicing no va adressat al ciclista habitual, els que ho practiquen com a esport ni tampoc a aquells que la fan servir per moure’s autònomament i lliures. Més aviat està pensat per que aquells que fan servir el metro i encara han de caminar, no ho hagin de fer i els que, per la sort d’estar en un dels considerats punts de la “xarxa altament connectada”, puguin disfrutar a partir d’ara d’una opció més entretinguda i saludable.
El Bicing s'entén com un mode de transport públic per a desplaçar-se d'un punt a l'altre. Per aquesta raó, els trenta primers minuts de cada trajecte* estan inclosos a la tarifa d'abonat/ada. A partir d'aquí, pagues segons el temps que l'utilitzis, amb un màxim de dues hores per trajecte (veu les tarifes).
* S'entén per "trajecte" el recorregut que es fa amb bicicleta des d'una estació fins a l'estació on es torna, ja sigui la mateixa estació o una altra.
100 estacions al teu servei i 1.500 bicicletes que t'esperen!
Abonament anual
Tarifa*
24 €
Fraccions de trenta minutsPrimera fracció inclosa a l'abonament.
0,30 €
Tarifa de penalització per haver excedit les dues horesPer hora o fracció.
3 €/hora
Baixa del servei per haver excedit les dues hores
Després de tres avisos
*Promoció fins al 6 de Juliol de 2007: 6 €
S'aplicarà un recàrrec de 150,00 € a la targeta de crèdit de l'usuari/a que no retorni la bicicleta 24h després d'haver-la agafat a una estació.Preu d'emissió de nova targeta d'usuari 4,00 €.
www.bicing.com
En una segona fullejada t’adones que sí que hi ha una implicació social remarcada i que es deixa veure més enllà de l’evident negoci lucratiu, i és la necessitat imperiosa de regular les noves alternatives de mobilitat altrament imminents com és l’us de la bicicleta a la ciutat, alhora que tenir en tot moment el control sobre els punts d’atracció i detracció de la ciutat. Una política anomenada Determinista que prega per una societat amb regles imposades i lleis necessàries per equilibrar els interessos generals i els desitjos individuals. Es nega la llibertat en virtut de la convivència social, ja que en cas de faltar la regulació, la població desenvocaria en un caos generalitzat que atentaria sobre el propi poble. Com deia Thomas Hobbes, “L’home és un llop per a l’home”.
Aquesta posició paternal és compartida per moltes de les ciutats mitges europees així que bicing ja està funcionant a Lyon, Montpellier, Marseille, Geneva, Barcelona i fins i tot Amsterdam, totes elles ciutats turístiques i en competició per fer bandera de la mobilitat, la sostenibilitat i la seguretat. Per guanyar la batalla a les competidores i als possibles detractors han fet us de la tecnologia punta i del software més avançat en temes control de manteniment, control d’infractors, control de gestió, i rapidesa d’execució.
Segons informació de Clear Channel (l’empresa responsable de la seva instal·lació a Barcelona, Lyon, Sevilla, Viena, Brussel·les, Marsella i properament Paris) el cost mitjà per bicicleta és d’uns 1000€ anuals contant-hi el manteniment, tot I que asseguren es recuperarà a mig termini. Això vol dir que una ciutat com Lyon, amb una població de 465.300 habitants, ha instal·lat 4.000 bicicletes (a una per cada 115 habitants) I ha hagut de desembutxacar 4 milions d’euros el primer any.
El que més sorprèn però és com devenen les coses, com les ciutats i els seus habitants assimilen personalitats tant contraposades i com idees transgressores es reciclen i es transfiguren en solucions tàctiques per als governants de la mà dels seus mateixos creadors.
Biblio-web
Bicing Barcelona
http://www.bicing.com/Ciclopedia, La revista trimestral de Pedalibre
http://www.pedalibre.org/ciclopedia/Confesiones de un toreador toreado Emil Zapotek
http://habitat.aq.upm.es/boletin/n28/aezap.htmlThe depo/white bike systemhttp://www.depo.nl/en/index.htmlClear Channel
http://www.clearchannel.es/
Marc Torres Ciuró. Escriu pel Laboratori del Caos
a la Facultat de Belles Arts de la UB.
10 de juny de 2007.
